Repensar l’educació: vers un bé comú mundial?

 Article d’Antònia Sáez

Aquest és el títol de l’últim informe publicat pel Centre Unesco de Catalunya amb el suport de la Fundació Jaume Bofill el juliol de 2015.

Només vull fer referència a aquesta publicació des de la perspectiva que les oportunitats educatives tenen durant els primers anys de vida de les persones.

Els últims descobriments sobre com es desenvolupa el cervell i com funciona en diferents etapes de la vida estan ajudant a entendre com i quan aprenem. Alhora que l’informe reconeix els avenços en neurociències sobre l’adquisició dels mecanismes del llenguatge en edats primerenques també reconeix “l’impacte dels factors mediambientals, com la nutrició, el son, l’esport, l’entreteniment, per un funcionament òptim del cervell”.

Si durant aquests primers anys de vida es posen les bases del sistema neurològic per a la construcció d’un individu adult, vol dir que tot allò que fem des del seu entorn proper, família, escola, ciutat, incidirà en el seu desenvolupament.

Aquí doncs hem arribat al moll de l’òs. Té les mateixes oportunitats un infant que neix en un entorn de risc, que un infant que neix en un entorn favorable?. Evidentment no.

Hi ha un factor de compensació social imprescindible pel desenvolupament de les persones, i aquest factor compensatori passa per fer polítiques públiques compensatòries. És a dir, compensar desigualtats socials, repartir recursos i mitjans de manera equitativa, entenen per equitat la definició de Xavier Bonal “L’equitat com a criteri de justícia i de distribució del dret a l’educació, de manera que cadascú rebi allò que necessita.”

Si comencem a treballar des dels més petits i petites, veurem que un factor de compensació de les desigualtats socials és el dret a l’educació, per tant les escoles bressol i els serveis que creixen al seu voltant: els espais familiars. Un lloc d’oportunitats per als infants i les famílies per compartir, participar i fer aprenentatges col•lectius de vida.

I dic escoles bressol, que no guarderies, que si ho volem dir en castellà és “escuelas infantiles”. Les persones no es guarden, es cuiden i es mimen, oferint en el seu entorn, els espais educatius que els permetin desenvolupar les seves capacitats. I això serveix per a totes les edats. L’escola no guarda, educa, ensenya, les llars d’avis no guarden, cuiden i mimen , i si no és així, vol dir que no anem bé.

El municipi és l’espai idoni per desenvolupar aquestes polítiques locals, malgrat el finançament sempre deficitari d’altres administracions que miren en una altra direcció i es treuen les puces de sobre.

Si les escoles bressol i els serveis complementaris, són en sí mateixes per als infants i les seves famílies, un element social per a la igualtat d’oportunitats, han de ser un eix prioritari en les polítiques públiques a qualsevol nivell de les administracions, però sobre tot a nivell local. En el repartiment de recursos i en la formació de les professionals que han de gestionar aquests serveis, en les ratios de les estances, amb el suport als infants amb dificultats diverses derivades de molts factors, procedència, entorn social o desenvolupament personal.

Aquest Ajuntament ha estat pioner en desenvolupar un pla local per a la construcció de nous centres i l’augment de les places d’escola bressol i també d’espais per a les famílies amb diverses modalitats. Ha estat pioner en adaptar-se a les necessitats canviant d’una ciutat canviant, preservant sempre el dret a l’educació dels infants i famílies, però també els llocs de treball de les professionals que s’hi han estat deixant la pell per fer-ho possible. Durant molts anys s’han prioritzat aquestes polítiques i s’ha posat per davant d’altres prioritats de ciutat, un servei de futur per a la compensació de desigualtats.

En algun moment també, aquest Ajuntament, com molts d’altres hauran de seguir optant per prioritzar les seves polítiques educatives i els recursos que dedica a les Escoles Bressol Municipals, que són molts, però que potser hauran de ser més, per davant d’altres polítiques públiques.

Les inversions en educació no donen diners i segurament tampoc donen vots, però dignifiquen la vida de les persones i permeten donar la possibilitat als infants de transformar la societat, que ara nosaltres no som capaces de transformar.

Mai com ara, l’educació ha estat una inversió de futur, i les escoles bressol a terrassa ho són. Cuidem-les!!!!

Article aparegut a les pàgines d’Opinió del Diari de Terrassa del 4 de maig passat.

Deixa un comentari

Si creus que amb la renovació pedagògica millorem l’educació; associa’t amb nosaltres!

Dona't d'alta al nostre butlletí de notícies i t'enviarem les novetats de l'Associació.

Cisterna, 39, baixos dreta
08221 Terrassa
am.alexandre.gali@gmail.com
Tel: 637 319188