ADÉU ESTIMADA TERESA!
Com ho podríem dir perquè fos senzill i fos de veritat…(canta en Lluís Llach)
Hem deixat marxar la Teresa Casas i Ros, massa aviat pel seu gust, no ha pogut vèncer el càncer que l’acompanyava feia ja temps.
Ella ha marxat com es tenia acostumats, de manera discreta, sense destacar, sense avisar, sense molestar i amb aquell somriure o rialla “picarona” que sempre s’encomanava.
Han estat molts els moments, les experiències, les anècdotes, les converses… que cada una de les persones que ens hem anat creuant en el seu camí portarem sempre gravades a la nostra memòria i dins el nostre cor.
Dona lluitadora, amb creences i ideals ferms, d’esquerres i feminista, defensora de l’escola pública, dels Moviments de Renovació Pedagògica i de la llibertat de les persones. Tot això i molt més ens ha deixat com a llegat. També ens va mostrar la seva gran capacitat per cuidar i atendre les altres persones. De mostrar-se la primera per ajudar o col·laborar amb la mà estesa vers els altres.
Com a dona lluitadora i reivindicativa també, com no podia ser d’una altra manera, vàrem conèixer la seva cara política com a Regidora a l’Ajuntament de Terrassa en el primer consistori democràtic. Aquesta tasca la va compaginar amb el seu dia a dia a l’Escola la Roda. On va iniciar la seva tasca professional i vocacional.
Inquieta, incansable, treballadora i sempre motivada va ser l’ànima de l’Associació de Mestres Alexandre Galí des d’un paper discret i de segona fila fins capitanejar el vaixell com a presidenta un període llarg. Fins els darrers dies es va preocupar de mostrar a la web i a les xarxes socials totes i cada una de les activitats que s’anaven desenvolupant i també de revisar documents històrics, repassant actes… D’aquesta entitat que s’estimava amb bogeria.
La docència i les seves múltiples inquietuds pel món que l’envoltava la va portar a exercir de professora de Ciències socials a l’Institut Montserrat Roig.
Mestra de mestres va formar part de l’Equip coordinador de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya(FMRPC) tot aportant la seva expertesa en el món educatiu, la seva coneixença i el seu sentit crític.
Acostumava a tenir facilitat i debilitat per revisar i ordenar textos i documents. Mai tenia un no davant una demanda i havia participat com a jurat en diferents premis i/o redactant les conclusions del Congrés d’Escola Pública. El llistat de col·laboracions participacions o ajuts seria inesgotable així com ho eren les seves ganes de viure i de fer coses.
La Teresa, la nostra Teresa, ara descansa però tots estem un xic tocats per la seva empenta, les seves ganes de col·laborar, de treballar, del seu entusiasme, el seu bon humor i la seva alegria que ens acompanyaran per sempre més i ens ajudaran a continuar endavant, com ella hagués volgut.
Adéu Teresa !
Teresa Garcia i Espada, AMAG
