Isabel, mestra.

Article de Joan Domènech en record de la Isabel Muñoz, dels moviments de renovació pedagògica.   

Els que pensen sobre quins són els factors d’èxit en la nostra professió posen sovint, per davant de tot, la qualitat humana dels professionals, les relacions que estableixen amb l’alumnat, els iguals i les famílies, les competències interpersonals, l’empatia, l’assertivitat i la capacitat d’escolta.

La Isabel segur que tenia aquestes qualitats i moltes d’altres. I de la mateixa manera que valorem aquest factors com a determinants en l’èxit en la professió, relativitzen d’altres components més conceptuals, acadèmics o disciplinaris. Quins coneixements i capacitats fan un bon mestre?

De fet, la Isabel tenia capacitats de tots tipus. Una ment inquieta, amb un profund amor pel saber, amb coneixements especialitzats sobre moltes àrees científiques, en formació constant i amb una experiència pràctica de gran riquesa. Caracteritzava el seu ofici per altres factors que podríem resumir com una passió i un interès constant per saber, per unes ganes immenses d’afavorir la curiositat, el coneixement, la mirada crítica sobre la informació…. Sense oblidar l’ètica: deia que hem de saber molt, però per poder ser ciutadans crítics i compromesos, en un món amb una gran multiplicitat de problemes.

Escoltava amb paciència els aprenents, els estimulava i els provocava constantment; era rigorosa en l’exigència, una exigència plena de sentit comú i de coherència.

La Isabel representava aquest model de mestra; és el testimoni que ens ha deixat. Un model que, a més, estava impregnat d’un sentiment de pertinença col•lectiva i d’una voluntat constant per compartir. Tot plegat viscut amb passió: l’única manera de viure-ho de forma plena i conseqüent.